Tangerla

El tema de hui és la narratologia. I que millor que un relat, de dubtable qualitat, per reflectir el que aprenem a les classes de "Anàlisi de la narrativa catalana". En principi el que hem volgut ha sigut presentar un narrador, seguint la terminologia de Genette, extradiegètic heterodiegètic, amb focalització zero. La narració, en present. Tot seguit, apareixerà un narrador autodiegètic (intradiegètic), i homodiegètic. La focalització serà, en aquest cas, interna fixa. Finalment, el narrador primer tornarà a l'acció.

És el dia de Sant Josep i a la plaça de l'Ajuntament no hi ha ni un ànima, tot i ser les dotze del migdia. Una prematura olor a cendra ompli el nas de Tangerla, que jeu mig nua sota el balcó de l'ajuntament.
És ben sabut que les Falles provoquen una follia mundana al bell mig de tota aquella persona que qualsevol vegada ha tingut anhel de ser fallera. I aquest cas no n'és una excepció.
Tangerla està desconcertada. Acaba de despertar i vagareja sola i nerviosa per l'asfalt ardent. Es creu immersa en el pitjor apocalipsi, després que la sèrie Lost finalitzara.
-Oh Rita! On està el poble valencià? Què ha ocorregut durant el meu profund malson? Sols veig que desolació, i la última cosa que recorde és pujar unes escales amb un home molt moré... Jo li exigia a crits que parara, que jo no era una fallera més, que no em gitaria amb ell ni amb totes les entrades-a-Terra-Mítica-del-món!
Tangerla, en el seu desconcert, no pot copsar el que ha ocorregut.

Si algú creu que el relat no s'adequa a les exigències del principi, que ho diga.