tag:blogger.com,1999:blog-79823855459537705282023-11-15T15:26:24.368+01:00GatzaraUn indret d'ambient abertzale on esquarterar totes les nostres dèries...Gatzarahttp://www.blogger.com/profile/07481984796657431161noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-7982385545953770528.post-90173559641202296042012-04-16T17:20:00.003+02:002012-04-16T17:20:59.791+02:00Llengua i cultura<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Amb
la descoberta de la teoria de l’evolució de Darwin, es constata que l’ésser
humà i els simis tenen ancestres comuns. A pesar de la burla que es va fer de
la teoria en l’època i fins i tot en l’actualitat, va permetre descobrir un poc
més sobre la nostra espècie.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Mentre
que els simis viuen en grups de màxim vuitanta integrants, els humans podem arribar
a configurar grups de més de cent cinquanta persones. Cal que sapiguem quines
són les bases de la vida grupal per fer-nos la següent pregunta: quina és la
diferència que fa que els humans puguen tindre agrupacions majors?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">L’element
bàsic de la vida en grup és la cooperació: el grup facilita la vida de tots els
integrants, però cal la cooperació de tots per obtindre'n l'avantatge. Les mones, per la seua banda, tenen un mecanisme
col·laboratiu que consisteix en l’espuçament d’altres membres. Les relacions
entre membres, el poder, la inferioritat són determinats per l’espuçament rebut
o donat. Així, el grup actua com a grup.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Però
clar, el temps dedicat a la vida en grup no pot ser major al 20%, car si no no
tindrien temps per menjar, reproduir-se, dormir, caçar, defendre el grup,etc.
L’espècie s’extingiria si es superara eixe 20%; per això no hi ha més de 80
integrants en un grup de simis (quan més fóren, més temps hi haurien de
dedicar, i menys per a les necessitats bàsiques).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">En
canvi, l’ésser humà, tot i que s’acaricia, es toca, s’abraça i es besa,
l’element de cooperació és fonamentalment el llenguatge. Amb ell es marca el
lideratge i es determina qui és del grup i qui no (si no parla igual no és del
grup).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Però
en un inici, el que es parla és un protollenguatge: un llenguatge
descontextualitzat, és a dir, com la llengua d’un xiquet d’un any sense passat
ni futur ni precisió lèxica. Esta mena de llengua no permet la creació
d’històries. Tanmateix, les històries no són necessàries en un principi, ja que
quasi tots els integrants d’un grup són parents entre ells. En el moment en què
el grup s’amplia i no hi ha parentela, són les històries les que creen un
sentiment identitari comú, diguem-li una parentela fictícia: el que s’anomena
cultura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">La
cultura força els membres d’un grup a portar-se com un grup, creant uns orígens
comuns(p.ex: el Cid, els Borbó, les guerres, les llegendes, etc.), una geografia comuna i una
llengua comuna.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">La
reflexió que podem traure d’aquesta parentela cultural és la següent: Si amb la
cultura tenim uns referents comuns que
ens obliguen a actuar cooperativament, què passa quan una altra comunitat
s’instal·la en un territori? Per exemple, una comunitat noruega que viu a
l’Alfàs del Pi no té ni uns orígens comuns ni una llengua comuna amb la resta
de població autòctona. Potser el territori sí que el té comú, però sempre
anhelaran el seu territori natal. Així, de la mateixa manera que configurem el
passat amb personatges cèlebres, moments memorables i guerres sagnants, potser
el que ens resta és crear “utopies de futur” per seguir avançant.</span><o:p></o:p></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7982385545953770528.post-36593778367390199362012-03-13T00:44:00.000+01:002012-03-13T00:44:43.473+01:00TangerlaEl tema de hui és la narratologia. I que millor que un relat, de dubtable qualitat, per reflectir el que aprenem a les classes de "Anàlisi de la narrativa catalana". En principi el que hem volgut ha sigut presentar un narrador, seguint la terminologia de Genette, extradiegètic heterodiegètic, amb focalització zero. La narració, en present. Tot seguit, apareixerà un narrador autodiegètic (intradiegètic), i homodiegètic. La focalització serà, en aquest cas, interna fixa. Finalment, el narrador primer tornarà a l'acció.<br />
<br />
És el dia de Sant Josep i a la plaça de l'Ajuntament no hi ha ni un ànima, tot i ser les dotze del migdia. Una prematura olor a cendra ompli el nas de Tangerla, que jeu mig nua sota el balcó de l'ajuntament.<br />
És ben sabut que les Falles provoquen una follia mundana al bell mig de tota aquella persona que qualsevol vegada ha tingut anhel de ser fallera. I aquest cas no n'és una excepció.<br />
Tangerla està desconcertada. Acaba de despertar i vagareja sola i nerviosa per l'asfalt ardent. Es creu immersa en el pitjor apocalipsi, després que la sèrie Lost finalitzara.<br />
-Oh Rita! On està el poble valencià? Què ha ocorregut durant el meu profund malson? Sols veig que desolació, i la última cosa que recorde és pujar unes escales amb un home molt moré... Jo li exigia a crits que parara, que jo no era una fallera més, que no em gitaria amb ell ni amb totes les entrades-a-Terra-Mítica-del-món!<br />
Tangerla, en el seu desconcert, no pot copsar el que ha ocorregut.<br />
<br />
Si algú creu que el relat no s'adequa a les exigències del principi, que ho diga.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7982385545953770528.post-81699493247244441512012-03-08T00:46:00.001+01:002012-03-08T00:47:19.930+01:00El sexisme en el llenguatge<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">La primera qüestió que ens hem de plantejar és el fet
que la llengua, en tant que invent més productiu (o descobriment, si es vol) de
l’ésser humà, pot convertir-se en un obstacle segons l’ús que en fem.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Pel que fa a la utilització del llenguatge en relació
al gènere, entés com a producte cultural, o al sexe com a quelcom biològic, trobem
distintes manifestacions. En el cas que ens ateny parlarem de manifestacions en
l’ús de la llengua que impliquen certa predominança del sexe masculí sobre el
femení. Però estes manifestacions o usos es poden donar de diferents maneres: l’una
és el silenci, la inexistència, la invisibilitat de la dona. La segona és el
menyspreu directe, la col·locació en un segon nivell, en un pla inferior al
sexe femení.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Així doncs, hem de tindre en compte per a la següent
qüestió que el llenguatge és el que domina el nostre pensament i la nostra
manera de veure el món. Un esquimal ,per donar un exemple típic, tindrà
conceptes que expressen moltes varietats del color blanc però no en tindrà cap
per expressar el que nosaltres diem ‘paella’. Per notar aquesta infiltració del
llenguatge en la nostra manera de pensar, es proposa l’enigma següent:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<i><span style="line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Com es pot
ser pare sense tindre fills? <o:p></o:p></span></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Després de rumiar-ho durant uns instants, us adonareu
que les respostes que us venen al cap estan relacionades amb l’adopció o amb
educar els fills. Però només si heu sigut suficientment suspicaços haureu
esbrinat que es pot ser pare tenint filles. Un altre de semblant és el següent:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<i><span style="line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Pérez tenia
un germà, que es morí. El germà de Pérez mai no va tindre germans. Com és
possible?<o:p></o:p></span></span></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Bé, potser ara la il·luminació no ha sigut tan
difícil, car ja teníeu la ment predisposada a buscar quelcom en el llenguatge
que no quadrava. Però per si de cas, Pérez era dona.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Els cognoms, a no ser que conegues la persona en qüestió,
sempre ens donen la imatge d’un home. Per què? És una qüestió psicolingüística,
tot i que molt influïda per la cultura, que hui no tractarem.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Els diccionaris i els virtuosos de la llengua, moltes
vegades són tan puritans que s’aferren a la idea del plural genèric i altres
qüestions arcaitzants, que ja tractarem en les següents línies, arribant fins
al punt de trobar entrades al diccionari com aquestes:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Huérfano:</span></span></span><span class="apple-style-span"><span style="line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"> Dicho de una persona de menor edad: A quien se le han muerto el
padre y la madre o uno de los dos, especialmente el padre.</span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Sombrero:
</span></span></span><span class="eordenaceplema"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">1.</span></span></b></span><span class="apple-converted-space"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"> </span></span></b></span><span class="eabrv"><span title="nombre masculino"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">m.</span></span></span></span><span class="apple-converted-space"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"> </span></span></span><span class="eacep"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Prenda de vestir, que
sirve para cubrir la cabeza, y consta de copa y ala.</span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="color: black;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7982385545953770528" name="0_2"></a></span></span></span><span class="eordenaceplema"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">2.</span></span></b></span><span class="apple-converted-space"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"> </span></span></b></span><span class="eabrvnoedit"><span title="nombre masculino"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">m.</span></span></span></span><span class="apple-converted-space"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"> </span></span></span><span class="eacep"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Prenda de adorno usada por
las mujeres para cubrirse la cabeza.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="eordenaceplema"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Notem el sexisme de ‘Huérfano’, on és el pare l’important
a l’hora de determinar l’orfandat d’un infant, i en el cas de ‘sombrero’, on la
dona s’adorna i no es vesteix.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="eordenaceplema"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">També hauríem de fer referència al canvi lingüístic
per abordar esta qüestió. Les llengües no tenen res més inherent en elles
mateixes que el fet de canviar constantment. De no ser així, ara mateix
parlaríem llatí o àrab o què sé jo, la llengua d’Adam i Eva, amb la qual
parlaven amb la serp?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="eordenaceplema"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Tot açò ve de certes postures puritanes respecte a
la utilització del “tots i totes”, de la creació de femenins que abans no
existien, com advocada, arquitecta, etc., les quals afirmen que amb aquests
usos la llengua es destrueix, es contamina, es degenera. Tenen la seua part de
raó, en tant que podríem tindre un text de la següent manera:<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="eordenaceplema"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Bon dia a
tots i a totes:<o:p></o:p></span></span></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="eordenaceplema"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">El problema
que tractarem hui és sobre les famílies amb fills i filles discapacitats i
discapacitades, les quals no poden fer front a les retallades que el govern
està preparant per als funcionaris i funcionàries, per als notaris i les
notàries, entre altres. Els ciutadans i ciutadanes estem indignats i
indignades, cosa per la qual demanem la dimissió de tots els treballadors i
treballadores del ministeri de foment.<o:p></o:p></span></span></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="eordenaceplema"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">És exagerat, sí, inversemblant, també. La postura
sobre el masculí genèric l’explicaré breument: el masculí, en la llengua que
ens pertoca, el català, igual que en el castellà, és genèric. I per tant, té la
capacitat d’actuar pels dos, d’englobar tot un conjunt mixt de masculí i
femení. Així, quan diem “tots”, ens referim a “tots i totes”, sense necessitat
de dir-ho reduplicat.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="eordenaceplema"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Aleshores, seguint amb les explicacions de Meana,
partim del fet que la llengua no és una cosa innata, no és res de l’esperit
(Sant o no Sant). És quelcom que aprenem per imitació, per adquisició; no
parlarien igual dos bessons que, arrencats del bressol només nàixer, posaren un
a Xàtiva i l’altre a Guardamar. Tampoc no pensarien igual en tant que han rebut
cultures, valors i tracte diferent, ambient i context totalment aliens l’un de
l’altre.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="eordenaceplema"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Per tant, tot allò cultural és un afegitó, és com l’actualització
del Windows: si la tens, sempre pots anar a la carpeta base i modificar
lleugerament un arxiu. No obstant això, no sempre és fàcil trobar eixe arxiu.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="eordenaceplema"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Amb tot i això, ens hem d’endinsar en les
profunditats del gènere gramatical: en resum, és arbitrari, podria haver sigut
d’una altra manera, és una convenció, és un accident. Quan ens referim a
objectes sense sexe, com una pedra o un encenedor, no tenim problema. El gènere
per a aquestes paraules és el que és, no podem dir el pedre o l’encenedora
perquè és anar radicalment (mai millor dit) en contra de la morfologia.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="eordenaceplema"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Per donar un poc d’anècdota a l’assumpte, Meana ha
relatat una enquesta que varen fer a alumnes de primària. Es demanava el dibuix
del casament entre la forqueta i la cullera. La qüestió era: a qui posarien el
vel? El resultat fou: els valencianoparlants posaren el vel indistintament a la
forqueta o a la cullera, però els que parlaven habitualment castellà, endevineu
a qui feren el marit i a qui la muller.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="eordenaceplema"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Quan al principi parlàvem de silenci o de menyspreu,
parlàvem d’androcentrisme i de sexisme. L’androcentrisme és simplement l’absència
de la dona en els discursos i les referències quotidianes. Per posar un cas, “els
valencians han votat que sí”. I què passa amb les dones valencianes? Un altre
cas més esfereïdor és el del sexisme, que directament menysprea i posa en segon
lloc la dona: “Arriben el senyor Queralt i la senyoreta Lili”, o “tu és que
eres una verdulera”.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="eordenaceplema"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">El sexisme el trobem en duals aparents, com
governant/governanta, on el primer és algú que governa un país i la segona és
la que està a càrrec d’un hotel; verdulaire és qui ven verdures però “verdulera”(cast.)
és algú que parla molt, malament, o cridant. També tenim buits lèxics, com en
la paraula cavallerositat, que no té un correlat femení i ella mateixa no és
aplicable a les dones. També és interessant que busquem al diccionari les
mateixes accepcions de ‘dona’ i d’’home’. Quant a les professions, no és tan
fàcil posar una ‘a’ a una paraula? Algú es queixava de la paraula cancellera,
però no tenim professora? Algú també es queixa de “jueza”, però no té el
castellà “andaluza”? Algú manifesta que hi ha paraules ocupades, com casera.
Molt bé, i doncs, quan jo dic que tinc un amic joier, és que a cas estic dient
que tinc un amic que és una capsa per posar joies?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="eordenaceplema"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Canviar un text per fer-lo menys sexista no és
difícil. Tot rau en la creativitat. Mirem de modificar el text tan horrible que
hem plantejat abans:</span></span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="eordenaceplema"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Bon dia a tothom:<o:p></o:p></span></span></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="eordenaceplema"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">El problema
que tractarem hui és sobre les famílies amb descendència discapacitada, les
quals no poden fer front a les retallades que el govern està preparant per al
funcionariat i notariat, entre altres. La ciutat està indignada, cosa per la
qual demanem la dimissió de tot l’equip de treball del ministeri de foment.<o:p></o:p></span></span></i></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="eordenaceplema"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Hem de fer referència al salt semàntic: és un error
lingüístic, però correcte gramaticalment. Consisteix a començar amb un suposat
genèric per descobrir a continuació que no era tan genèric. Per exemple: “tot
el poble va baixar a rebre l’ambaixador. Les dones i els xiquets es quedaren a
casa”. Alvaro García Meseguer ha sigut qui més ha teoritzat sobre aquest tema.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="eordenaceplema"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Per finalitzar, val a dir que,en la mesura que la
llengua reflecteix la nostra manera de pensar i d’actuar, si no la canviem, la
realitat no canviarà. O potser és a l’inrevés.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Nota: açò és un resum de les idees exposades a la ponència de Teresa Meana el 6 de març de 2012, organitzada pel SEPC, a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, en relació amb les jornades del 8 de març, dia de la dona. S'han afegit opinions pròpies i potser el resum no és d'allò més acadèmic ni periodístic.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<br />
<br />Gatzarahttp://www.blogger.com/profile/07481984796657431161noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7982385545953770528.post-53660955865875602122012-02-18T00:15:00.000+01:002012-02-18T08:16:35.393+01:00La violència legal i la por<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://img01.lavanguardia.com/2012/02/16/Carga-policial-contra-los-estu_54255855814_53699622600_601_341.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a><a href="http://img01.lavanguardia.com/2012/02/16/Carga-policial-contra-los-estu_54255855814_53699622600_601_341.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a><a href="http://img01.lavanguardia.com/2012/02/16/Carga-policial-contra-los-estu_54255855814_53699622600_601_341.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: black;"><img border="0" height="181" src="http://img01.lavanguardia.com/2012/02/16/Carga-policial-contra-los-estu_54255855814_53699622600_601_341.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Mantindre el monopoli de la violència legal és el que interessa a l'estat. I per això fa ús del seu exèrcit privat, dels seus peons. La policia crea la por i li dóna hormones perquè cresca, amb actuacions que se n'ixen dels seus deures com a protectors del desacatament de la llei.<br />
Així com el pastor, que té un gos per mantindre les ovelles al seu lloc, per conduir-les pel bon camí i per protegir-les de possibles llops famolencs, així l'Estat té a les forces de seguretat. Amb la por que l'ovella té al gos, l'ovella es queda al lloc i no complica la gestió del pastor. La policia armada ens fa por, no respecte ni admiració. El respecte i l'admiració que hom puga tindre cap a ells és pura conseqüència de la por. I el gos, de vegades, està famolenc, i es menja una ovella. I perd la funció protectora, atès que ara ell és l'invasor, el que farà perdre negoci, llana i temps al pastor.<br />
Però els humans no som ovelletes dòcils, i per això, quan el llop amb porra s'engoleix una ovella pràcticament acabada de nàixer, garantia de continuïtat i desconeixedora encara dels perills de la vida, és quan o bé la resta d'ovelles, els seus pares i veïns, o bé el mateix pastor, han de reaccionar.</div>Gatzarahttp://www.blogger.com/profile/07481984796657431161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7982385545953770528.post-43352511369933517672011-09-29T15:00:00.000+02:002011-09-29T15:04:02.656+02:00El xiulit (introducció)<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 18px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">El xiulit és una manera de fer música peculiar: consisteix a controlar el flux de l’aire pulmonar a través de la boca.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Encara que existeixen diverses maneres de xiular, la més comuna és la d’arrodonir els llavis i col·locar l’àpex de la llengua enlairat a la part inferior de la mandíbula, quasi tocant les dents inferiors. Per això es pensa que aquest so comparteix trets de les consonants alveolars fricatives sordes, pel punt d’articulació, i les vocals posteriors tancades, per l’arrodoniment dels llavis. No obstant això, durant el xiulit no hi ha vibració de les cordes vocals. Per això, una persona muda és capaç de xiular. <o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">El so produït és agut i penetrant, molt característic. Amb pràctica, es poden arribar a fer diferents tessitures i tonalitats. Però el xiulit és una cosa personal. No hi ha cànons que n’estableixen la tessitura. Tanmateix, els estudis han demostrat que un xiulador mitjà pot arribar, mínim a la octava i mitja, màxim dues i mitja, depenent del talent, la pràctica o les pròpies condicions físiques.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">El xiulit pot tenir diversos propòsits: funcionalment, es poden expressar sentiments, emocions o advertències. Així, un xiulit curt i ascendent crida l’atenció d’algú proper. Comunicativament, existeixen llenguatges basats en els xiulits: a l’illa de la Gomera es manté un idioma basat en estructures comunicatives xiulades, i no és l’únic (a Turquia, a Mèxic i a Nepal també en trobem). Musicalment, es poden fer melodies que no necessiten d’un instrument per ser articulades. Són ben famoses les melodies xiulades de les bandes sonores, dels anuncis, o de melodies populars.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Es pot fer la prova de la empatia del xiulit. Es tracta de situar-se a un lloc on hi haja un nombre considerable de gent, i posar-se a xiular una melodia molt coneguda (per exemple, Star Wars o Indiana Jones). De seguida algú se us unirà, potser sense saber d’on ve el so, simplement atret per la melodia aguda i penetrant, a més de coneguda.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Com a curiositat, val a dir queel xiulit és igual per a homes i dones, a diferència del cant: si no estem veient a una persona xiular, no sabrem si es tracta d’un home o d’una dona.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Calibri, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Encara que açò és un resum poc acadèmic, una breu introducció al món dels sons humans amb funcions comunicatives o expressives, esperem saber-ne més coses. De moment he trobat les següents webs:</span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left; text-indent: 35.45pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Calibri, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">·Todos podemos silbar: </span></span></span><a href="http://presencias.net/indpdm.html?http://presencias.net/activi/mu0008.html"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">http://presencias.net/indpdm.html?http://presencias.net/activi/mu0008.html</span></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left; text-indent: 35.45pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Calibri, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">·Wikipèdia: </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Xiular"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">http://ca.wikipedia.org/wiki/Xiular</span></a></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left; text-indent: 35.45pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">·El silbo gomero: </span><a href="http://www.vaucanson.org/espagnol/linguistique/lenguas_silbogomero_esp.htm"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">http://www.vaucanson.org/espagnol/linguistique/lenguas_silbogomero_esp.htm</span></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left; text-indent: 35.45pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">·El noble arte de silbar: </span><a href="http://blog.pseudolog.com/article/el-noble-arte-de-silbar"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">http://blog.pseudolog.com/article/el-noble-arte-de-silbar</span></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: left; text-indent: 35.45pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">·The whistling boy: </span><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f1/Duveneck_Whistling_Boy.jpg"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f1/Duveneck_Whistling_Boy.jpg</span></a><br />
<div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Jordi Chine</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">r</span></div></div>Gatzarahttp://www.blogger.com/profile/07481984796657431161noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7982385545953770528.post-8114107391419861052011-03-13T16:16:00.000+01:002011-03-13T16:17:44.152+01:00La Pobla de les Fembres Pecadrius<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://u.jimdo.com/www7/o/see1fb8be4153e862/img/iac2afe4eaac448d2/1279065267/std/image.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://u.jimdo.com/www7/o/see1fb8be4153e862/img/iac2afe4eaac448d2/1279065267/std/image.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><br />
<div style="font: normal normal normal 18px/150% 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">El <b>1383</b>, els jurats de València, a instàncies de sant Vicent Ferrer, assignaren una ubicació permanent a les prostitutes de la ciutat.</span></div><div style="font: normal normal normal 18px/150% 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font: normal normal normal 18px/150% 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">El que es va conéixer com <b>la Pobla de les Fembres Pecadrius</b> comprenia –segons Sanchis Guarner– gran part de l'actual barri del Carme, tancat pels carrers ara anomenats de Salvador Giner, de Dalt, de Mossén Sorell, de la Corona, de Guillem de Castro i de les Blanqueries.</span></div><div style="font: normal normal normal 18px/150% 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font: normal normal normal 18px/150% 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">El 1392, per decisió dels mateixos jurats, s'envoltà el recinte d'un mur de protecció que la reina Maria –esposa d'Alfons el Magnànim– augmentà, l'any 1444, per a evitar que l'escalaren.</span></div><div style="font: normal normal normal 18px/150% 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font: normal normal normal 18px/150% 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Els segles XIII i XIV, hi havia un oficial encarregat de les dones públiques –conegut com el Rei Arlot–, però el rei Pere el Cerimoniós suprimí el càrrec el 1337 pels excessos que cometia. </span></div><div style="font: normal normal normal 18px/150% 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font: normal normal normal 18px/150% 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Diversos viatgers europeus n'han deixat descripcions d'època, la més remarcable de les quals és, potser, la del viatger flamenc Antoine de Lalaing, que visità el bordell l'any 1501:</span></div><div style="font: normal normal normal 18px/150% 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font: normal normal normal 18px/150% 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">«Després de sopar... anàrem a veure el lloc de les dones públiques, que és gran com un poblet, tot envoltat de murs i té només una porta. Al davant d'aquesta entrada hi ha sempre alçada una forca per a penjar-hi els facinerosos que hi hagen comés alguna malifeta. Un encarregat que hi ha a la porta pren els bastons dels que hi volen entrar, i els adverteix que si li volen deixar els diners que duguen, ell els el tornarà a l'eixida sense cap minva...</span></div><div style="font: normal normal normal 18px/150% 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font: normal normal normal 18px/150% 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">»En aquest lloc hi ha tres o quatre carrers plens de casetes, a cadascuna de les quals hi ha dones molt ricament abillades amb vestits de vellut i de seda. I n'hi haurà devers dos-centes o tres-centes, les quals tenen les seues casetes adornades i proveïdes de bona roba. La taxa vigent són quatre diners... dels quals es dedueix el delme... i no en poden demanar més per una nit. Hi ha moltes tavernes i cases de menjar. A causa de la calor, no s'hi viu bé de dia i, com que de la nit fan dia, les dones estan assegudes a l'entrada de la seua caseta, on penja una bella llàntia que permet de veure-les a plaer.</span></div><div style="font: normal normal normal 18px/150% 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font: normal normal normal 18px/150% 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">»Hi ha dos metges encarregats i pagats per la ciutat, que visiten les dones per saber si n'hi ha alguna malalta de pústules o d'altra malaltia secreta, per tal de traure-la d'aquell lloc.»</span></div><div style="font: normal normal normal 18px/150% 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><br />
</div><div style="font: normal normal normal 18px/150% 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">El bordell va ser tancat i assolat l'any 1677.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: small;">Trobat a: Curioteca ( </span><a href="http://rbn.jimdo.com/">http://rbn.jimdo.com/</a> )</div><div style="font-family: 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 18px; font: normal normal normal 18px/150% 'Lucida Grande', Geneva, Arial, Verdana, sans-serif; line-height: 27px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><br />
</div>Gatzarahttp://www.blogger.com/profile/07481984796657431161noreply@blogger.com0