El xiulit (introducció)

|
El xiulit és una manera de fer música peculiar: consisteix a controlar el flux de l’aire pulmonar a través de la boca.
Encara que existeixen diverses maneres de xiular, la més comuna és la d’arrodonir els llavis i col·locar l’àpex de la llengua enlairat a la part inferior de la mandíbula, quasi tocant les dents inferiors. Per això es pensa que aquest so comparteix trets de les consonants alveolars fricatives sordes, pel punt d’articulació, i les vocals posteriors tancades, per l’arrodoniment dels llavis. No obstant això, durant el xiulit no hi ha vibració de les cordes vocals. Per això, una persona muda és capaç de xiular.
El so produït és agut i penetrant, molt característic. Amb pràctica, es poden arribar a fer diferents tessitures i tonalitats. Però el xiulit és una cosa personal. No hi ha cànons que n’estableixen la tessitura. Tanmateix, els estudis han demostrat que un xiulador mitjà pot arribar, mínim a la octava i mitja, màxim dues i mitja, depenent del talent, la pràctica o les pròpies condicions físiques.
El xiulit pot tenir diversos propòsits: funcionalment, es poden expressar sentiments, emocions o advertències. Així, un xiulit curt i ascendent crida l’atenció d’algú proper. Comunicativament, existeixen llenguatges basats en els xiulits: a l’illa de la Gomera es manté un idioma basat en estructures comunicatives xiulades, i no és l’únic (a Turquia, a Mèxic i a Nepal també en trobem). Musicalment, es poden fer melodies que no necessiten d’un instrument per ser articulades. Són ben famoses les melodies xiulades de les bandes sonores, dels anuncis, o de melodies populars.
Es pot fer la prova de la empatia del xiulit. Es tracta de situar-se a un lloc on hi haja un nombre considerable de gent, i posar-se a xiular una melodia molt coneguda (per exemple, Star Wars o Indiana Jones). De seguida algú se us unirà, potser sense saber d’on ve el so, simplement atret per la melodia aguda i penetrant, a més de coneguda.
Com a curiositat, val a dir queel xiulit és igual per a homes i dones, a diferència del cant: si no estem veient a una persona xiular, no sabrem si es tracta d’un home o d’una dona.
Encara que açò és un resum poc acadèmic, una breu introducció al món dels sons humans amb funcions comunicatives o expressives, esperem saber-ne més coses. De moment he trobat les següents webs:

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Molt bona anàlisi d'un so humà desvaloritzat actualment...
Propose aprendre'n un poc! A xiular s'ha dit!

Unknown ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=w3Y7-pjORgE

Publica un comentari a l'entrada